Ser incapaces de identificar un rostro

25/04/2016
Compartir!

I si un dia ens aixequéssim al matí i ens adonéssim de que som incapaços de reconèixer a les persones que tenim al nostre costat? I si totes les cares que veiem al nostre voltant ens semblessin iguals? Seria terrible, no és cert? Doncs això li passa aproximadament a un 2% de la població mundial, que pateix una estranya malaltia coneguda com "prosopagnòsia".

Pero, ¿què és la prosopagnòsia?

La prosopagnòsia impedeix la correcta distinció dels rostres de les persones i pot generar un seriós problema a la vida diària de les mateixes. L'origen etimològic de la paraula prové del grec "prosopon" (alguna cosa així com el que es col·loca davant de la cara i que posteriorment ha derivat en la paraula "persona") i "agnòsia" (o absència de coneixement).

Assimilant això a les etapes del reconeixement facial automàtic de persones, podríem afirmar que algú amb prosopagnòsia és capaç de detectar cares, però no d'identificar-les. És a dir, no és capaç de comparar contra la base de dades de persones conegudes. L'afectat tractarà d'utilitzar altres trets diferencials de la persona, potser una piga, un determinat tall de pèl o manca d'aquest, un tic, etc.

Sí, pot evitar-se

En aquest sentit, sorgeix el dubte de per què molts governs o forces de seguretat encara pateixen prosopagnòsia. De fet, si aquesta fos una malaltia atribuïble als organismes públics que vetllen per la nostra seguretat, el percentatge de malalts seria molt superior al que trobem en humans.

Avui en dia, les tecnologies de reconeixement facial estan tan avançades que permeten trobar algú entre la multitud amb taxes d'encert francament sorprenents. Sabent això, resulta difícilment comprensible per què encara aquesta tecnologia no és d'ús comú en aeroports, estacions de tren, estadis esportius, gestió de fronteres ...

El món es mou per uns camins en els quals la seguretat juga un paper cada vegada més rellevant. Per tant, tots hauríem de demanar als governants que siguin capaços de curar-nos d'aquesta estranya malaltia que ens podria limitar la nostra vida diària de forma important. La prosopagnòsia ha de ser eradicada.

Escrit per: Javier Rodríguez Saeta